Segurament has sentit "cal entrenar en zona aeròbica" o "això és anaeròbic", però què vol dir de debò? Entendre la diferència t’ajuda a triar la intensitat correcta de cada entrenament i a no entrenar sempre a ritme mitjà.
Què vol dir aeròbic i anaeròbic?
Aeròbic
Vol dir "amb oxigen". El teu cos obté l’energia cremant principalment greixos i carbohidrats amb l’ajuda de l’oxigen que respires. És sostenible durant molt de temps.
Anaeròbic
Vol dir "sense oxigen", en el sentit que no en depèn en aquell moment. El teu cos obté energia molt ràpid, però només pot mantenir-la durant uns segons o pocs minuts.
No són dues opcions separades
El teu cos fa servir diversos sistemes alhora, i el que canvia és quin predomina segons la intensitat i la durada de l’esforç.
Els sistemes energètics
Els tres sistemes d’un cop d’ull
| Sistema | Durada típica | Exemple |
|---|---|---|
| Fosfàgen (ATP-PC) | 0-10 segons | Un sprint curt, una sortida explosiva |
| Glucolític (anaeròbic làctic) | 10 segons-2 minuts | Una pujada forta, un sprint llarg |
| Oxidatiu (aeròbic) | Més de 2-3 minuts | Qualsevol esforç prolongat: nedar, pedalar o córrer |
Què diu la recerca
Els temps de la taula són aproximats. Una revisió sistemàtica recent indica que, en esforços màxims de menys de 10 segons, els sistemes fosfàgen i glucolític aporten fins al 95 % de l’energia, i situa al voltant dels 79 segons el punt en què les aportacions aeròbica i anaeròbica s’igualen (estudi). A partir d’aquí, com més dura l’esforç, més gran és la part aeròbica. Treballs clàssics descriuen a més com els sistemes se sobreposen en lloc d’activar-se un a un (Gastin, 2001).
Com notes la diferència?
Per les sensacions
- Aeròbic: pots parlar amb frases completes, respires de manera controlada i pots mantenir l’esforç molt de temps.
- Anaeròbic: respires amb dificultat, només pots dir paraules soltes i l’esforç es torna insostenible en poc temps.
És la idea del test de la parla, que expliquem a la guia de zones d’entrenament.
El llindar
El punt de transició es coneix com a llindar: la intensitat a partir de la qual el cos acumula més fatiga de la que pot eliminar.
Què predomina al triatló?
Gairebé totes les distàncies de triatló són proves aeròbiques: duren des de poc més d’una hora fins a més de deu, així que la capacitat de sostenir un esforç moderat és el que marca la diferència. L’anaeròbic apareix en moments puntuals: la sortida de la natació, un reforç a la bici o un sprint final.
Quant de greix cremes segons la intensitat?
L’oxidació de greixos amb l’esforç
L’oxidació de greixos augmenta de manera progressiva des del repòs fins a aproximadament el 60 % del VO₂ màx i després disminueix gradualment. Les intensitats en què s’assoleix el màxim se situen sobretot entre el 45 i el 65 % del VO₂ màx. En un grup de 201 homes prims entrenats en resistència, aquest punt (FATmax) va ser de mitjana el 56 % del VO₂ màx, davant el 51 % en homes actius recreatius (estudi).
Què significa a la pràctica
A intensitat baixa-moderada, el cos fa servir més greixos com a combustible; en pujar la intensitat, augmenta l’ús de carbohidrats. Però el que és important per al rendiment és la durada i la constància de l’entrenament, no buscar una "zona cremagreixos".
Com entrenar cada sistema
El sistema aeròbic
- Rodatges suaus i llargs, la base de tot el pla.
- Sessions llargues de bici o cursa, ampliant a poc a poc el temps.
- Constància: molts dies d’esforç moderat valen més que pocs dies molt forts.
El sistema anaeròbic
- Intervals curts a alta intensitat amb descansos suficients.
- Pujades o repeticions d’entre mig minut i uns minuts.
- Poques vegades a la setmana, perquè exigeix més recuperació.
Un repartiment que funciona
Un repartiment habitual és dedicar la major part del temps a baixa intensitat i reservar un petit percentatge a l’alta, l’anomenat model 80/20 descrit per Seiler (2010).
La meva experiència amb el treball aeròbic i anaeròbic
La meva setmana de cardio es divideix en dos tipus de sessió: tres dies de sèries i tres dies de tirades llargues. Els dies de sèries treballo el sistema anaeròbic i els de tirades llargues, l’aeròbic.
Com saber si t’estàs passant
El consens de l’ECSS i l’ACSM distingeix tres situacions segons el temps de recuperació: el sobreesforç funcional, que es recupera en dies; el no funcional, en setmanes o mesos; i la síndrome de sobreentrenament, que pot trigar mesos o anys. Descriu sobretot cansament persistent, baixada del rendiment i alteracions de l’estat d’ànim, i subratlla que no hi ha cap prova única per diagnosticar-lo: es confirma descartant altres causes (consens ECSS/ACSM, 2013). Si notes alguna cosa així, baixa la càrrega uns dies i, si persisteix, consulta amb un professional sanitari.
Aeròbic i anaeròbic en una taula
| Aeròbic | Anaeròbic | |
|---|---|---|
| Oxigen | És el protagonista | No en depèn en aquell moment |
| Durada | Minuts o hores | Segons o pocs minuts |
| Sensació | Pots parlar | Paraules soltes |
| Com s’entrena | Rodatges i tirades llargues | Intervals i repeticions curtes |
| Al triatló | Predomina | Moments puntuals |
Si prepares la teva primera prova, aplica aquesta lògica al pla de 12 setmanes per a un sprint.
Fonts consultades
- Anaerobic and aerobic energy system contribution during maximal exercise: a systematic review (PubMed)
- Gastin (2001), "Energy system interaction and relative contribution during maximal exercise", Sports Medicine
- Contextualising maximal fat oxidation during exercise: determinants and normative values (PMC)
- Seiler (2010), "What is best practice for training intensity and duration distribution in endurance athletes?", IJSPP
- Meeusen et al. (2013), consens ECSS/ACSM sobre la síndrome de sobreentrenament
Informació revisada l’octubre de 2026.
Comentaris