Zones d’entrenament: com calcular-les per pols i per potència

5 min de lectura

Resposta ràpida

Les zones d'entrenament divideixen l'esforç en nivells segons la teva freqüència cardíaca o la teva potència. Per calcular-les necessites una dada de referència, com la teva freqüència màxima o el teu llindar, i aplicar percentatges. La major part de l'entrenament de resistència es fa a baixa intensitat i una part petita a intensitat alta.

Entrenar sense zones és com conduir sense comptarevolucions: saps que vas ràpid o lent, però no si estàs utilitzant el motor adequat. Les zones et diuen a quina intensitat has de fer cada sessió perquè compleixi el seu objectiu. Aquí repassem com calcular-les amb fonts fiables i quina precisió pots esperar.

Què són les zones d’entrenament?

Són rangs d’intensitat que es defineixen a partir de la teva freqüència cardíaca, la teva potència (en bici) o el teu ritme. Cada zona produeix una adaptació diferent, des de la resistència aeròbica bàsica fins al treball de màxima intensitat. El nombre de zones depèn del model: en potència, per exemple, el més estès en fa servir set.

Zones per freqüència cardíaca

Calcular la teva freqüència cardíaca màxima

La fórmula més coneguda, 220 menys l’edat, és molt aproximada i tendeix a subestimar la freqüència màxima de les persones grans. Una alternativa, publicada per Tanaka i col·laboradors el 2001 a partir de les dades de més de 18.000 persones, és 208 − (0,7 × edat) (estudi). L’ideal és mesurar-la amb una prova d’esforç o en un test de camp guiat.

Classificar la intensitat

L’ACSM classifica la intensitat segons el percentatge de la freqüència màxima: la intensitat moderada correspon al 64-76 % de la FCmàx i la vigorosa al 77-95 %. Amb el mètode de la reserva cardíaca, la moderada és el 40-59 % de la reserva i la vigorosa el 60-89 %. El teu rellotge ho pot dividir en més zones amb el seu propi mètode: comprova quin fa servir.

El mètode de Karvonen

El mètode de Karvonen té en compte el teu pols en repòs, per la qual cosa sol ser més personalitzat que un simple percentatge de la màxima (TopEnd Sports):

FC objectiu = FC en repòs + (% × (FCmàx − FC en repòs))

Exemple: FCmàx 185, repòs 55, intensitat al 65 %: 55 + (0,65 × 130) = 139,5 ppm.

Quant pots refiar-te del teu rellotge

Un estudi presentat al congrés de l’American College of Cardiology va trobar que els monitors de freqüència cardíaca de canell són menys precisos que la banda de pit estàndard (ACC). Si entrenes per pols amb sèries curtes, una banda de pit et donarà dades més fiables.

Zones per potència en bici

Les set zones de Coggan

Si tens potenciòmetre, les zones es calculen a partir del teu FTP (potència llindar funcional). El model més estès és el de set zones d’Andrew Coggan (TrainingPeaks):

Zona % de l’FTP
1. Recuperació activa menys del 55 %
2. Resistència 56-75 %
3. Tempo 76-90 %
4. Llindar 91-105 %
5. VO₂ màx 106-120 %
6. Capacitat anaeròbica 121-150 %
7. Potència neuromuscular màxima

Com estimar l’FTP

Una manera habitual és un test de 20 minuts a màxim esforç sostingut, prenent el 95 % de la potència mitjana com a FTP.

Zones per ritme i a la natació

A la cursa, les zones per ritme es defineixen a partir d’un test o dels teus propis entrenaments, i molts dispositius les calculen automàticament. A la natació, les zones es poden expressar com a percentatge de la velocitat crítica de nedada; ho expliquem a entrenament de natació per a triatletes.

Quant de temps passar a cada zona?

Els treballs sobre entrenament en esportistes de resistència descriuen un repartiment amb la major part del temps a baixa intensitat (al voltant del 75-80 %) i una part petita a intensitat alta, l’anomenat model 80/20 (Seiler, 2010). És una referència útil, no una regla exacta.

El test de la parla

Què és

És una manera senzilla de regular la intensitat: si pots parlar amb comoditat, estàs per sota del teu primer llindar. La recerca indica que el test de la parla es pot fer servir per regular la intensitat de l’exercici (estudi).

Els seus límits

És una bona referència per al treball continu, però té poca precisió individual i no és pràctic en intervals d’alta intensitat.

Errors habituals amb les zones

Refiar-te d’una fórmula sense comprovar-la

Les fórmules són aproximacions. Si pots, mesura la teva freqüència màxima real.

Ignorar el context

La calor, la son, l’estrès i la cafeïna poden pujar el pols.

Entrenar sempre a ritme mitjà

Es perd l’efecte de les sessions fàcils i les dures.

No actualitzar les zones

Canvien amb la teva forma física, així que revisa-les cada pocs mesos.

La meva experiència amb les zones

Per treballar amb zones és gairebé necessari un rellotge o dispositiu capaç de mesurar la freqüència cardíaca. En el meu cas faig servir un Garmin, que em permet portar el control del meu benestar i de les meves freqüències cardíaques durant els entrenaments.

Com començar avui

  1. Estima la teva FCmàx amb la fórmula de Tanaka i, si pots, mesura-la.
  2. Anota el teu pols en repòs diversos dies seguits.
  3. Calcula les teves zones amb Karvonen o amb les del teu rellotge.
  4. Fes una sessió fàcil de debò i una altra més exigent, i compara com se senten.
  5. Si vols entendre què passa en cada tipus d’esforç, llegeix la guia d’aeròbic vs anaeròbic i mira com encaixa al pla de 12 setmanes per a un sprint.

Fonts consultades

Informació revisada l’octubre de 2026.

El teu correu no es publicarà. Els comentaris es revisen abans d'aparèixer. En comentar acceptes la Política de privadesa.

Continua llegint

Articles relacionats