Després de mesos d’entrenar, sembla contraintuïtiu baixar el ritme just abans de la prova. Però això és exactament el que diuen els estudis: el tapering permet que el cos assimili el treball fet i arribi a la sortida fresc, en lloc d’arrossegar la fatiga.
Què és el tapering?
Una reducció progressiva
És la reducció planificada i progressiva de la càrrega d’entrenament en les setmanes prèvies a una competició, perquè la fatiga baixi i la forma física s’expressi al màxim el dia de la prova. No és deixar d’entrenar: és entrenar menys, però amb intenció.
D’on ve la idea
Els primers treballs experimentals sobre la reducció de la càrrega abans de competir es van fer en nedadors, el 1985, i des d’aleshores s’ha estudiat en nedadors, ciclistes i corredors (PLOS ONE, 2023).
Què busca
Busca equilibrar dos efectes oposats de l’entrenament: les adaptacions positives i la fatiga acumulada. En reduir la càrrega, la fatiga baixa i les adaptacions es poden expressar.
El que diu l’evidència
El metaanàlisi de Bosquet (2007)
El metaanàlisi de Bosquet i col·laboradors, amb 27 estudis, va trobar que el més eficaç és un taper de 8 a 14 dies que redueixi el volum d’entrenament entre un 41 i un 60 %, retallant la durada de les sessions en lloc de la freqüència i mantenint la intensitat (resum). Aquesta durada semblava el límit entre reduir la fatiga i començar a perdre adaptacions per desentrenament.
El metaanàlisi de 2023 en esportistes de resistència
Una revisió de 2023 amb 14 estudis centrada en esportistes de resistència va trobar millores significatives en les proves contrarellotge i en el temps fins a l’esgotament després del tapering, però no en el consum màxim d’oxigen ni en l’economia de moviment. Les estratègies que van reduir el volum un 41-60 %, van mantenir la intensitat i la freqüència, i van durar 7 dies, de 8 a 14 dies o de 15 a 21 dies, van millorar el rendiment, i els tapers progressius o esglaonats van funcionar (PLOS ONE, 2023).
El que suggereix la seva conclusió
Els autors conclouen que l’evidència actual dona suport a un taper de 21 dies en què el volum es redueix de manera progressiva entre un 41 i un 60 % sense canviar la intensitat ni la freqüència, i que combinar-lo amb un període previ de sobrecàrrega sembla més eficaç que un taper convencional.
Quant ha de durar?
L’evidència no marca una única durada. Les estratègies que van millorar el rendiment van durar:
| Durada del taper | Què diu l’evidència |
|---|---|
| Fins a 7 dies | Va millorar el rendiment en contrarellotge en els estudis amb aquest format |
| De 8 a 14 dies | És la durada que Bosquet va considerar més eficaç i la que més s’ha fet servir |
| De 15 a 21 dies | També va millorar el rendiment; la revisió de 2023 dona suport a un taper de 21 dies |
Quina triar depèn de la teva distància i de quant volum hagis acumulat. En proves molt llargues, molts entrenadors tendeixen a tapers més llargs; és pràctica habitual i no una conclusió dels estudis.
Com reduir el volum
Baixa el volum, no la intensitat
Mantén algunes sèries curtes a ritme de prova perquè les cames no "s’adormin".
Retalla la durada, no la freqüència
Continua entrenant els mateixos dies, però amb sessions més curtes.
Fes-ho de manera progressiva
Els estudis donen suport als tapers progressius o esglaonats. Redueix a poc a poc fins a arribar a un volum total entre un 41 i un 60 % menor que el de les teves setmanes de càrrega.
No facis res de nou
Ni entrenaments nous ni material nou.
Alimentació i descans durant el taper
No canviïs la teva dieta de cop: menja el que ja saps que et va bé i ajusta les calories al teu nou volum sense restringir. Dorm bé les nits prèvies. Per saber què menjar abans d’entrenar, mira la guia d’abans d’entrenar, i per a la hidratació, begudes isotòniques.
Què pot passar durant el tapering
Sensacions estranyes
És normal sentir-se estrany: cames pesades o "oxidades", nervis, petites molèsties que apareixen de sobte, ganes d’entrenar més. És part del procés.
Els nervis
Si ja has fet la feina, confia. Repassa la logística, el material i el recorregut, i ocupa el cap amb tasques útils.
Errors habituals
Fer una sessió llarga i dura "per assegurar"
A aquestes altures no et millora, només et cansa.
Reduir a zero de cop
El cos no respon bé a la inactivitat total.
Provar material o menjar nous
Assaja-ho abans.
Obsessionar-te amb pèrdues de forma imaginàries
La forma construïda durant mesos es manté.
La meva experiència amb el tapering
Si la prova és un objectiu principal del meu calendari, un mes i mig abans ja estic nerviós. Les dues últimes setmanes són de tapering: baixo la càrrega de treball, tant de força com de cardio. Durant aquests dies, sobretot la primera setmana, recomano anar al fisio si et notes molt carregat o amb alguna molèstia, perquè és el moment de descarregar amb marge per arribar perfecte el dia de la cursa.
Com planificar el teu taper en tres passos
- Marca la data de la prova i compta enrere.
- Tria una durada dins del rang que dona suport l’evidència (de 7 a 21 dies) segons la teva distància i el teu volum.
- Redueix el volum de manera progressiva entre un 41 i un 60 %, sense baixar la intensitat ni la freqüència.
Si el teu objectiu és un mig Ironman, mira com encaixa a la guia del 70.3, i per entendre les intensitats, la guia de zones d’entrenament.
Fonts consultades
- Bosquet et al. (2007), "Effects of tapering on performance: a meta-analysis", Med Sci Sports Exerc
- Wang et al. (2023), "Effects of tapering on performance in endurance athletes: a systematic review and meta-analysis", PLOS ONE
Informació revisada l’octubre de 2026.
Comentaris